Bé, aquesta afirmació o comentari que a priori per naturalesa hauria de ser irrellevant, imagino que potser és un fet normal que els nens canviin d’opinió, vulguin provar altres esports o activitats, de la mateixa manera i en un altre nivell que per exemple els hi agrada canviar de joc en la play o la tablet; la paciència, la constància i la cultura de l’esforç son actius a treballar.
Definició d’equip: Grup de persones organitzat per a un objecte determinat. Conjunt dels jugadors d’un club o d’una altra entitat esportiva. Juga en un equip de futbol. Treballar en equip.
Durant les darreres 3/4 temporades per amistat, simpatia, proximitat, coneixença, per gust, entre altres persones he estat seguint l’equip sènior femení de l’OAR, diumenge vaig poder anar per primer cop aquesta temporada.
Sempre que hi passo tinc el mateix pensament, veig el ram de flors i la pintada a la columna i automàticament es reprodueix el mateix record.
Estic convençut, però, que no en sóc l’únic
Hi penso en aquell maleit 12 d’octubre, gris, plujós…
Sobretot quan vaig sol, que és el més habitual, tinc aquells moments de reflexió, de tristor… Per què va passar? No tinc respostes… Continua llegint
Benvolgut Agustí Arroyo Jaén,
Hem llegit amb atenció les teves consideracions i aquí li responem tot explicant-li la nostra posició respecte el tema que ens planteja de l’OAR.
Jo Marc Barnolas Vilamala, sóc fill del barri del Remei. He participat i participo sempre que puc de la vida política, social i cultural del barri. Des de ben petit que he conegut l’Obra Atlètica Recreativa de Vic que encara que no rau estrictament al Remei sí què és un element important del Vic Sud, no només com un espai esportiu, sinó també social.
Com bé diu vostè, podríem discutir i segurament estaríem d’acord que en el context de crisi econòmica, social, política, energètica que viu el capitalisme actual, els diners públics que hi ha a l’administració pública són menys del què voldríem i per tant s’han d’establir prioritats. Així doncs, la nostra posició respecte el Pla d’Inversions presentat per l’equip de govern ha estat sobretot, una crítica a aquestes prioritats no en cap cas a la tasca dels beneficiaris d’aquestes prioritats. M’explicaré. Des de la CUP Vic varem votar en abstenció el Pla d’Inversions perquè pensàvem i pensem que aquest no responia a prioritats del moment. Entre altres temes, hi havia la partida d’inversió de 400.000€ per a la millora del camp gran de l’OAR Vic. Continua llegint
Benvolguts amics de la CUP, feia dies que meditava escriure unes reflexions sobre l’OAR en funció al vostre posicionament i argumentació mostrats en referència al pla d’inversions de la ciutat de Vic i en concret a la inversió en l’estadi Torras i Bages, i pel continu posicionament en votar en contra reiteradament en tot el que afecta a l’obra només per considerar l’OAR una entitat privada.
Vaig estar apunt d’escriure inspirat quan el Marc Barnolas va publicar una article sobre el mercat del sentits, o el sentit del mercat del diumenge, però segurament no em va acabar de sortir en aquell moment.
Vagin per davant dues puntualitzacions, he estat a l’OAR des de que tenia 11 anys i he fet penso tots els papers de l’auca, jugador, entrenador, delegat, directiu, president i ara de pare. Continua llegint
Carta adreçada a la Junta Directiva de l’OAR, desprès d’uns intercanvis de consultes, opinions… i en aclariment a la darrera contesta rebuda. He cregut que havia d’explicar, sobretot el meu sentir, desprès de molts anys de dedicació i preocupació per l’OAR, entitat amb la que m’identifico plenament, me l’estimo i ha estat una part molt important, en la meva vida, l’entreteniment, l’esport, els amics, ensenyant, ajudant, organitzant… ha estat una part de la meva universitat particular.
TIPUS DE PARES, LA SEVA CONDUCTA. REFLEXIONEM.
El pare fanàtic.
Valora la victòria del seu fill per sobre de tot. No respecta les decisions dels àrbitres. El seu vocabulari es barruer i ofensiu fins i tot amb el seu fill o equip quan les coses no surten com li agradaria. Tan li fa el mitjà, accepta paranys o engany, l’objectiu final és l’important, la victòria.
Que fem amb els pares ? Pares que podem fer?
El rol i presència dels pares en l’esport a anat evolucionant. En els anys 70, 80 i part dels 90 la presència dels pares era de vegades anecdòtica i normalment era més el pare l’encarregat d’acompanyar i/o seguir el nen en l’activitat esportiva. En l’actualitat la devoció dels pares i mares envers els seus fills els han convertit en fidels seguidors.
Avui és un altre d’aquells dies per reflexionar, desprès d’un jornada fotogràfica a l’OAR, on he vist que els equips oferien un minut de silenci i sense saber a qui el dedicaven, m’he assabentat al vespre del traspàs del Lluís Tuneu, germà del Francesc Tuneu, en Teko per a la majoria de nosaltres. Des d’aquí tot el meu suport a la seva família. DEP
Vull aprofitar per explicar-vos i dedicar-li al Lluís, que va ser jugador de l’OAR. Ha estat un dels molts i molts jugadors que han fet parada a casa nostra.
Vam compartir vestidor , era la temporada 79-80, Infantil A de l’OAR, ens vam proclamar campions de lliga després d’una aferrissada lluita amb el CF LACAMBRA un referent a la comarca, recordo que en el partit jugat a Lacambra ens van afaitar 5 a 2, i la lliga ens la vam jugar a casa nostra. En el partit de la segona volta a l’estadi, els vam superar 6 a 1, va ser l’únic partit que ells van perdre en tota la lliga i a posteriori ens va servir per ser CAMPIONS. Continua llegint
Sens dubte, crec que un punt d’inflexió en l’evolució l’OAR passa per disposar del segon camp de gespa artificial, és molt important pel futur de l’entitat, diria un pas imprescindible. Continua llegint
