Que fem amb els pares ?  Pares que podem fer?

El rol i presència dels pares en l’esport a anat evolucionant. En els anys 70, 80 i part dels 90 la presència dels pares era de vegades anecdòtica i normalment era més el pare l’encarregat d’acompanyar i/o seguir el nen en l’activitat esportiva. En l’actualitat la devoció dels pares i mares envers els seus fills els han convertit en fidels seguidors.

En aquelles èpoques era fàcil veure algun entrenador carregant el cotxe fins al maleter, si era familiar,  i anant a jugar per aquells camps de deu, en àmbit comarcal, més feliços que un gínjol.

Ara és una activitat familiar, segueixen els pares, (pare i mare, germans si és compaginable)  i son minoria els nens que no duen cap acompanyant.

També es cert que ha canviat la relació als clubs, els pares han passat de ser socis col·laboradors,  pagant si era el cas un carnet de soci, a ser socis usuaris pagant una quota mensual/anual  per l’activitat, assumint i compartint majoritàriament  la seva responsabilitat en el que respecta als desplaçaments, acompanyant als nens, per tant son necessaris en aquesta tasca. La exigència, però,  també ha augmentat.

Cal dir en relació a aquesta exigència i seguiment que aquest fet no farà ni millors ni pitjors els jugadors. Es important i interessant seguir i donar suport als nens, però sense volgué influenciar en ells ni en els entrenadors de com han de fer la seva feina.

Ha de ser com a l’escola, és inimaginable veure uns pares observant una classe dels nostres nens enganxats als vidres de les finestres o asseguts a la darrera fila controlant tot el que es fa, doncs a l’esport hauríem de fer igual, i si confiem els nostres fills a un club, hem d’haver fet un treball de camp en quan a saber els criteris, tarannà i idiosincràsia del lloc on els duem i confiar i donar suport al treball que es desenvolupa.