ENTRENADORS?, o ALINEADORS?

Fa temps que volia fer una reflexió sobre les persones que es dediquen a portar un equip, en aquest cas influenciat pel futbol, però que podria servir en qualsevol esport col·lectiu que tinguin casuístiques similars.

Setmanes enrere intervenia en una aportació d’un bon amic en les xarxes socials, entrenador de futbol, que observava que hi ha clubs que descuiden, ell deia bastant, però jo diria molt, la formació dels equips menys talentosos, afirmant, i no podria estar més d’acord, que tot equip mereix la mateixa dedicació i fins i tot més, perquè aquests són els que més ho necessiten.
Dins del petit debat algú considerava que fins i tot aquests equips els acabaven agafant entrenadors amb menys capacitat o experiència, ja que són equips que no tenen un atractiu competitiu i quedaven en segon terme.

Aquestes situacions, realitats, són extrapolables a qualsevol club amb equips de base, fins a juvenils, però cal tenir en compte que cada edat pot requerir un plantejament diferent.

Prenent com a referència clubs modestos, amateurs i simplificant; en les etapes més formatives i segurament fins als 12-13 anys, TOTS els nens tenen capacitat d’aprenentatge, està clar que com més petits més possibilitats i facilitats de millorar, però a partir d’aquesta edat quan el futbol o l’esport es converteix en un divertiment, també és important saber gestionar els grups, en edats difícils, perquè continuïn practicant esport, per salut, per socialització i pensant com a pare, que estiguin ocupats i entretinguts davant les innumerables opcions menys saludables que poden trobar els nostres fills apalancats a casa, en les xarxes i o clavats davant un ordinador.

És per això en un moment que la influència de personatges rellevants com el Pep Guardiola per exemple, un entrenador top i excels, fan que molts dels entrenadors d’avui es vulguin sentir, en la seva mesura, una variant de “Guardiola” on intenten imitar un model segurament només accessible per a veritables escollits, i mirant com a objectiu principal el resultat, així es dediquen a fer jugar als jugadors que ells creuen que són millors i amb un sistema que possiblement no és l’adequat pels jugadors de què disposen.
Això és el que jo li dic i anomeno, ser alineador, un concepte que em va ensenyar fa molts anys en una xerrada a la qual vaig poder assistir, el senyor Xabier Azkargorta.

Per sintetitzar una mica la finalitat de la meva reflexió, un entrenador s’hauria de plantejar com a objectiu i fer una autoavaluació al final d’una temporada, que ha sigut capaç de millorar individualment de cada jugador, que ha sigut capaç de millorar col·lectivament, aconseguir que l’equip dintre de les seves possibilitats pugui ser a la seva manera competitiu, encara que sigui el pitjor equip de la categoria i que els resultats que es pugui plantejar amb el millor onze del grup els aconsegueixi amb tota la plantilla.

Amb els jugadors més grans, cadets, juvenils, que competeixen en categories modestes, assolir la motivació perquè es continuïn il·lusionant jugant a futbol, potenciar els valors de l’esforç, compromís i solidaritat, perquè en aquest nivell per al grup és més important disposar d’una bona persona, abans que d’un bon jugador de futbol, i tocant de peus a terra repetir-se de tant en tant, que cap jugador, cap persona et garanteix un resultat, ni el millor jugador et garanteix la victòria, ni el pitjor la derrota, i és més fàcil aconseguir una satisfacció del jugador més modest, que del crac de torn.