Que pari aquest món, que baixo…. i el món és aturar.

Qui no ha manifestat en alguna ocasió el fet de desitjar fer una aturada del temps, o demanar tenir més temps per qualsevol necessitat, per estrés, per descansar, per desenvolupar un projecte, per meditar, per reflexionar… això estava molt lluny del nostre abast, era una utopia… aparentment.

Malauradament l’aparició del maleït COVID19 i de forma inesperada i agressiva ha provocat que forçadament ens haguem aturar, per precaució i per lluitar contra un enemic invisible, traïdor i sense escrúpols. Ens hem de cuidar i sobretot cuidar els altres, principalment a la nostra gent gran.

Aquest moment que vivim, històric, segurament marcarà o hauria de marcar un abans i un després en molts aspectes de la vida, els nostres valors personals, el model econòmic, l’adaptació de la societat a les noves necessitats marcades entre altres per una evolució tecnològica, a la que ens hem hagut d’adaptar a marxes forçades per poder fer una cosa tan bàsica i simple com comunicar-nos, i que s’ha de facilitar i adaptar a tota la comunitat, els nostres avis, i que sigui accessible i garantida per a tota la comunitat d’estudiants, per la seva formació, ningú ha de quedar enrere.

Els valors personals tindran un protagonisme especial i segurament molta gent canviarà l’escala de valors de les seves prioritats, tindrà en compte la necessitat i repercussió de ser més solidaris, més comprensius i això hauria d’esdevenir una de les claus i un dels motors que doni satisfacció al dia a dia de la societat, però també hem de ser conscients que sempre hi haurà una minoria especulativa, com ha estat sempre, que voldrà treure profit d’aquesta situació i ho farà habitualment sense escrúpols i de forma egoista.

Hi haurà un daltabaix econòmic donada la precarietat actual amb la qual han de conviure moltes famílies, inestabilitat provocada per la renúncia dels més poderosos a continuar sent més rics o aportar a la societat en proporció a la seva riquesa (grans evasors legals o no, d’impostos), i perquè la lluita dels treballadors, i empresaris autònoms, i les petites i mitjanes empreses, claus en l’estructura socioeconòmica, s’esdevindrà feble i sense cobertura en un moment tan rellevant.

Des de la ignorància tècnica econòmica, no puc entendre com en aquesta situació tan excepcional no existeix una solidaritat enllaçada entre tots els agents sociopolítics i econòmics per fer una aturada general donant prioritat a la salut, inhabilitant econòmicament, aturant els cobraments i pagaments el temps que sigui necessari per recuperar i garantir la salut de les persones, i després reprendre l’activitat tots alhora amb tota la normalitat que sigui possible, sent conscients que s’haurà d’ajudar a les persones que viuen amb més precarietat el dia a dia amb ajudes de supervivència i a tothom que en tingui necessitat, a fons perdut o si cal en microcrèdits que es retornin en tot el temps que sigui necessari per no desequilibrar a ningú en el dia a dia. Permetent evidentment l’activitat dels serveis realment essencials

Però potser tot això també és una utopia, ja que començant pel poder real -els de l’Ibex- i una classe política mediocre sense capacitat intel·lectual i tècnica solvent i creïble, que s’ha dedicat tots aquests anys a malbaratar recursos, creant infraestructures deficitàries, amb tota la corrupció existent, malversant els fons de les pensions en rescats bancaris, no retornats, bancs que ara aprofitaran per fer el seu agost, podem estar segurs que no tindran cap mirament a l’hora d’aprofitar-se de les nostres debilitats, polítics que han retallat els recursos sanitaris fins a la situació actual sense una capacitat de reacció immediata, tant en personal sanitari com en material de protecció, prevenció i diagnòstic, i ara corredisses, amb una nova gestió deficient de compres, els han enganyat com “xinos”, per sort no tots són iguals, consta la disposició de la comunitat xinesa facilitant la gestió per aconseguir material necessari per a protegir sanitaris, residències i persones que ho necessitin.

Estem en mans d’uns conductors que no controlen el vehicle, pel camí hi ha massa entrebancs i distraccions i compromisos, a banda de no estar preparats per governar amb solvència, són uns xarlatans que venen el seu producte amb una habilitat contrastada de saber utilitzar la paraula i amb una imatge estètica notable, els líders polítics de segons quines formacions tenen un estilisme basat en l’atracció, llàstima que l’interior i el resultat segurament no és correspon amb les expectatives, capaços de dir una mentida sense posar-se vermells. Bé no tinc la solució en les meves mans però aquests dies, que m’han regalat temps, l’intento aprofitar o desaprofitar a consciència, és bo fer allò que tenies ganes de fer, i també és bo poder deixar de fer allò que voldries deixar de fer, per badar, per aprendre a avorrir-nos i carregar energia positiva per afrontar el futur imminent.