Carta adreçada a la Junta Directiva de l’OAR, desprès d’uns intercanvis de consultes, opinions… i en aclariment a la darrera contesta rebuda. He cregut que havia d’explicar, sobretot el meu sentir, desprès de molts anys de dedicació i preocupació per l’OAR, entitat amb la que m’identifico plenament, me l’estimo i ha estat una part molt important, en la meva vida, l’entreteniment, l’esport, els amics, ensenyant, ajudant, organitzant… ha estat una part de la meva universitat particular.

9 de juliol de 2013

“Reitero la meva satisfacció per la concessió i aprovació del nou camp de gespa artificial, a veure si amb una mica de sort s’estrena per a la temporada vinent.

Fa dies que meditava la resposta/aclariment al vostre escrit i he volgut deixar passar aquestes setmanes per a vosaltres d’intensa activitat i per a mi complicades professionalment.

Senzillament vull explicar i fer uns aclariments, no pretenc opinar, és explicar les meves intencions i/o sentiments i evitar alguna mala interpretació que veig reflexada en el vostre escrit.

Es evident que la relació està enrarida però en qualsevol cas no em sento l’únic responsable.

La meva desconfiança en el president ha estat per l’actitud i actuació del president envers mi, per mi encara sense aclarir.

Aquesta desconfiança, el meu sentit de la responsabilitat i els diferents papers desenvolupats pel president em van fen pensar en una altre possible interés, per sort m’he equivocat (?) però com que s’aconsegueix el nou camp, per a mi una de les fites més importants pel desenvolupament del club, ja m’està bé.

Un dels aclariments que vull fer és que jo no he demanat mai , ni he volgut demanar mai la dimissió de la Junta, en qualsevol cas he demanat i expressament amb aquests termes el fet de convocar eleccions i us explico perquè, i espero que sigui entenedor.

El membres nous no ho vau viure, els antics si, en una junta de forma sobtada i sense previ avís (que jo sàpiga ningú fins aquell moment sabia res, jo el primer)  el president creu que no està bé i que la Junta s’ha de renovar, i que 3 persones hauríem de plegar.  Em va sobtar la reacció i em vaig preocupar, (relacionava més aquesta situació a la feina o que el seu fill Francesc hagués plegat). A petició meva ens trobem i tenim una conversa privada per tractar el tema, jo el vaig enfocar al que he esmentat abans i en canvi vaig rebre una explicació i retòrica d’aquelles que es recorden sempre. Al final li havia d’agrair la seva sinceritat ja que potser els meus amics no han estat capaços de dir-me el que pensaven i ell si.

Vull pensar que els meus amics i companys sempre m’han pogut dir el que pensaven, jo almenys ho he fet o ho he intentat fer sempre així, anant de cara.

La meva desconfiança es que desprès de tot un procès estrany, de fer-li veure que la relació iniciada pel ell pel futur de l’estadi (jo el primer a través d’altres companys) i amb un intent de gestió per trobar nou president i membres de junta, que no s’aconsegueix almenys com es desitjava, i després de fer, permeteu-me que ho digui així ja que és una expressió popular, la puta i la ramoneta, el president en el darrer moment (just però fora dels terminis de la convocatòria i resolució d’eleccions) decideix continuar, imposant que jo no hi sigui en Junta.

No se si sou realment capaços d’assimilar la situació de que us excloguin d’un lloc on durant molts anys has col·laborat, amb les millors intencions sempre, i que algú no et vulgui sense previ avís i sense una explicació raonada i consensuada sense saber que has fet o no has fet?

Cal a dir que durant els dies de tot aquest procés, en algun moment amb companys i amics, ja havia comentat, en desacord amb el plantejament presidencial, que si no sorgia ningú i el president es decidia a plegar jo estava disposat a tirar endevant i cercar com donar continuïtat a la Junta.

Dit això, insisteixo, perquè algú m’ha dit en alguna conversa, i perquè no et presentaves tu amb el teu equip?, la resposta és molt clara, no hi havia temps ni tocava, erem fora de termini, i els meus amics i equip en aquell moment sense pensar més enllà estaven a la Junta, i jo no hauria exclòs mai ningú, no calia dividir la Junta i l’Entitat, i en certa manera a la Junta continuàvem amics i companys meus, amb això i amb la possible comissió de seguiment del procés de municipalització ja es podia fer un cert seguiment.

Sempre m’heu sentit a dir que cal sumar, o sumar la part positiva de cadascú, jo no he demanat la dimissió de ningú, ha estat una forma intencionada de plantejar-ho, he demanat convocatòria d’eleccions apel·lant a una forma democràtica per fer sentir si fos necessari la meva veu en reclamació com a molt i davant la meva desconfiança, i pensant en l’OAR, davant els dubtes de l’actuació del president i perqué preocupar-se i pensar diferent no vol dir res de negatiu, més aviat al contrari.

Tinc la tranquil·litat d’haver actuat pensant en l’OAR, com he fet sempre, o faig sempre, tant en lo personal com en lo professional, tracto les coses com si les fes per mi, no com si fossin meves, i davant la mateixa situació i amb la mateixa informació actuaria de la mateixa manera.

Un dels motius que sens dubte han fet augmentar la meva desconfiança i m’han molestat més, és la incoherència de la xerrada personal i forma de pensar sobre mi, respecte a les floretes que m’ha tirat en públic. Ha afirmat que sentia una estimació  especial per mi, la darrera vegada en l’Assemblea de l’octubre,  jo ho sento però no m’he sentit ni respectat ni estimat.

Bé, com que el motiu principal de la meva preocupació està resolt, aquí s’acaba la meva reivindicació per a la Junta, ara si, no estaria malament que el president fos conseqüent als seus pensaments d’inici, entre altres coses perquè l’OAR hauria de ser una entitat despolititzada i si us en recordeu de mi, i no te més importància que la formalitat, en feu arribar el pressupost i l’esborrany de l’acta de l’Assemblea, senzillament per curiositat, informació, interès i seguiment.

 

Ah! 1.  I no ho dubteu, estic a la vostra disposició per col·laborar, es clar, com he pogut fer sempre. Tinc un fill que espero jugui a futbol molts anys a futbol a l’OAR, que s’ho passi bé i faci molts amics, com jo els vaig fer en la meva època. I si sense tenir ningú he sigut imagineu-vos ara, com a mínim tinc un argument més.

Ah! 2.  Permeteu-me també des d’ara amb ànim constructiu, d’opinió i informatiu que de tant en tant us expliqui coses que passen pel club.

Rebeu una cordial salutació.

Jo també sóc de l’OAR.

Agustí

 

Carta rebuda el 13 de maig de 2013

Assumpte: reconduïm?

Benvolgut  Agustí,

Gràcies pel teu e-mail.

Com bé et pots imaginar, he tractat el contingut del mateix amb la resta de companys de la Junta, ja que considero, i considerem tots els membres que la composem, que no es tracta d’un tema personal, sinó ja totalment vinculat a tots els membres de la Junta i a l’entitat Oar Vic per extensió.

De manera unànime des de la Junta entenem que el distanciament institucional és important i complex, donat que les reiterades demandes escrites, verbals i per mitjans que esdevenen públics de dimissió de la Junta Directiva, han enrarit i dificulten molt un camí de retorn a curt termini.

Entenem que el primer pas passa per un període sense desgast i de normalització en les relacions quotidianes i de respecte mutu tant personal com institucional. No sabem pas com s’ha de fer ni com es comença, però segurament que deixant que el temps cicatritzi les ferides, es sol recuperar l’estat primer.

Nosaltres continuem pensant que estem conduint l’Entitat de forma satisfactòria i que els resultats (no els futbolístics, que no hi entrem) es palpen en l’ambient i en la implicació de tot el cos tècnic.

Estem a un pas d’iniciar una nova etapa de creixement i treballant per la renovació dels que, com jo mateix, hi portem molts anys i cal deixar pas a d’altres, amb d’altres idees i maneres de ser i de fer. Per tant, de ben segur que aquest reconduir no està ja només a les nostres mans.

Rep una cordial salutació.

De tota la Junta Directiva