Benvolguts amics de la CUP, feia dies que meditava escriure unes reflexions sobre l’OAR en funció al vostre posicionament i argumentació mostrats en referència al pla d’inversions de la ciutat de Vic i en concret a la inversió en l’estadi Torras i Bages,  i pel continu posicionament en votar en contra reiteradament en tot el que afecta a l’obra només per considerar l’OAR una entitat privada.

Vaig estar apunt d’escriure inspirat quan el Marc Barnolas va publicar una article sobre el mercat del sentits, o el sentit del mercat del diumenge, però segurament no em va acabar de sortir en aquell moment.

Vagin per davant dues puntualitzacions, he estat a l’OAR des de que tenia 11 anys i he fet penso tots els papers de l’auca, jugador, entrenador, delegat, directiu, president i ara de pare.

I la segona puntualització avui no sóc a la junta per imposició del president, no per voluntat pròpia.

L’OAR va ser fundat al 1957 per un capellà com ja sabreu i senzillament va triar el futbol perquè amb ell li agradava i va pensar que seria una bona eina de cohesió social. Ja es va fer una gran feina de cohesió i integració amb la immigració dels anys 60,70…

Per raons diguem històriques i anecdòtiques es va instal·lar a terrenys cedits per en Joan Riera il·lustre ciutadà de Vic, per a la ciutat i com a equipaments esportius, Club Atlètic Vic i  Club Natació Vic han estat també usuaris de les instal·lacions, ara amb altres instal·lacions o règim d’ús.

El grans actius de l’OAR per a la ciutat des de la seva fundació ha estat el capital humà, la gran quantitat de vigatans i no vigatans, gent de pas, estudiants, que han fet parada a l’entitat com a jugadors , col·laboradors o directius, fent esport, entreteniment, educació, formació i cohesió social.

I per altra la bona disposició per mantenir, arranjar i adequar la instal·lació per disposar d’unes condicions dignes, comptant bàsicament amb l’enginy dels col·laboradors i directius per captar fons o financiació per realitzar les obres o millores des d’ un punt de vista privat (?).

Ho dic això perquè fins a la concessió del primer pla de barris en la darrera etapa com alcalde del Sr. Jacint Codina, el suport de l’administració ha estat escàs. I a tall d’exemple, quan l’Ajuntament decideix fer el nou camp de gespa artificial on hi juguen actualment fusionats  per diferents motius sota el nom de VIC RIUPRIMER REFO (UE Vic, CF Riuprimer, Remei, Escola Futbol Osona) l’OAR feia el mateix però amb financiació pròpia substituint el camp de sorra per gespa artificial (300M€).

Però el meu escrit va en un altre sentit, les entitats totes són privades i les instal·lacions algunes si i altres no.

La propietat de les instal·lacions és un fet anecdòtic per factors històrics, l’important hauria de ser el rendiment que en treu la ciutat per la tasca i treball de les seves entitats i l’OAR sens dubte es un gran i bon exemple d’això. Mes que us ho expliqui jo, potser ho hauríeu de descobrir vosaltres mateixos,  assistint quan engeguin, a una de les jornades dels divendres de l’escola de futbol i/o un dissabte al matí. Un parell d’indicadors sobre la tasca que desenvolupa l’OAR, actualment compta amb un 30% d’immigració aproximadament, més accentuat en els equips més joves i escola de futbol, alguns amb el 40/50%,i el segon indicador seria l’escola de futbol on qualsevol nen o nena que vulgui jugar futbol pot iniciar-se, aprendre i passar-s’ho bé, hi caben els que no tenen lloc als equips formats, els que potser no tenen un nivell aconsellable, els que no volen prendre el compromís els caps de setmana… Tothom que vulgui, pugui i tingui lloc (actualment per manca d’instal·lació i hores) la capacitat està limitada però hi han uns 120 nens entre 5 i 11 anys a banda dels equips reglamentats.

Podríem discutir i segurament estaríem d’acord, si hi ha diners, prioritats o és el moment més idoni, però com a OARISTA convençut per mi es compleix amb un deute històric per tot el que ha aportat l’OAR a la ciutat en els seus més de 50 anys d’història. I la millora del camp gran de gespa natural és cabdal per al futur.

L’OAR  ha estat i és  si no canvia res un club al servei de la ciutat, que malauradament per temes de formalitat i burocràtics ha desenvolupat l’activitat en una propietat diguem privada, cedida per a l’ocasió.

Creieu-me l’OAR es i ha de ser per a tothom, al servei de la ciutat, que hauria d’estar consensuat per tots els partits polítics de la ciutat, no us excloeu. Doneu suport a l’obra i activitat que es desenvolupa, compareu-la amb altres entitats de la ciutat, intenteu conèixer-la, i veureu que està més a prop del que vosaltres defenseu.

No feu una batalla i un ús polític,  intenteu mirar més enllà.

Us adjunto un exemplar del conte SÓC de l’OAR, que vaig tenir el goig d’escriure i que penso que reflexa el pensament i el tarannà de l’OAR.

Agraint per endavant la vostra atenció, aprofito per saludar-vos atentament.