Sens dubte, crec que un punt d’inflexió en l’evolució l’OAR passa per disposar del segon camp de gespa artificial, és molt important pel futur de l’entitat, diria un pas imprescindible.

Això permetria:

• Acollir amb qualitat els partits dels equips més grans. (Cadets, Juvenils i Sèniors masculins)
• Disposar de mes hores i espais d’us.
• Potenciar l’Escola de Futbol donant cabuda i amb disponibilitat per ampliar la seva capacitat, millorant la rendibilitat tant econòmica, com la social.
• Disposar de noves hores de possible explotació, lloguers, torneigs, qualsevol ús que pugui aportar un rendiment
econòmic.

Camins per aconseguir transformar el camp de gespa natural per gespa artificial.

La inversió per l’adequació del camp de gespa natural en artificial, il·luminació i liquidar el deute per inversions que hi ha pendent deu estar al voltant dels 600M€.

Per tant és evident que una inversió d’aquest tipus no es pot fer sense un suport institucional.
El seu ajut és fonamental, per aconseguir els diners, subvencions o per cercar un finançament òptim per afrontar-la.

L’OAR ha demostrat sempre un esperit emprenedor i ha vetllat sempre per la millora i adequació de les instal·lacions, amb una capacitat d’assumpció de deute per unes quotes aproximades de 3000€(mensuals). Això es una realitat i forma part de la història que dona credibilitat a la gestió del club durant tots aquests anys.

Fer front a una financiació de 600M pot representar unes quotes mensuals aproximades de:
(Calculades a un tipus del 5%)
• en 10 anys 6,4M€
• en 15 anys 4,8M€

Les matemàtiques diuen que si l’OAR te una capacitat de retorn d’uns 36M€ anuals, a 10 anys li mancarien uns 40,8M€ anuals i a 15 anys 21,6M€.

La municipalització de les intal·lacions la clau?

Hem d’esperar davant la possibilitat de municipalització, que l’Ajuntament consolidi l’ajut dels 18M€ en concepte de subministraments que s’han rebut els darrers anys (cal a dir que les entitats esportives de Vic que gaudeixen dels pavellons municipals ja no han de fer front a aquestes despeses, les paga directament l’Ajuntament, i les que tenen una concessió, camp de futbol, pista d’atletisme reben una subvenció anual que cobreix aquesta despesa (Ple 8/9/2008 . 14.1 – 14.2).

Per tant ja en tindríem una part, al que s’hauria d’afegir altres possibles ingressos que es puguin aconseguir via:
• explotació
• augment d’usuaris escola de futbol
• estalvi manteniment camp de gespa natural (tallar herba, marcatge del camp • 400 hores de feina).

La sensibilitat de l’Ajuntament és vital i més si hi ha una voluntat d’ajudar com manifesta, via municipalització de les instal·lacions de l’Estadi Torras i Bages, també hem de tenir present a la Fundació Casa Misericòrdia, propietària actual de les instal·lacions i que sempre ha estat al costat de l’OAR.

Si existeix la veritable voluntat política, segur que hi ha formes per poder trobar una solució òptima i poder anticipar la inversió, periodificant-la en el temps.

La possible municipalització de les instal·lacions de l’estadi Torras i Bages, actualment, per la informació de que disposo, no em permeten veure el benefici per l’OAR, a excepció de que hi hagi un compromís formal per part de l’Ajuntament a través d’un conveni de concessió que hauria de contemplar diferents punts bàsics:

• Un termini quan més llarg millor, els 56 anys d’història avalen la seva gestió i el seu actiu principal,
haver adequat i mantingut unes instal·lacions privades amb molta cura i esforç, amb unes inversions
importantíssimes. L’altre actiu important és la gran quantitat de jovent acollit, format, i educat
esportivament pel bé social de la ciutat des del 1957.
• Disposició i administració d’ús exclusió per part de l’OAR.
• Compromís d’assumpció de les despeses en concepte de subministraments anuals, com gaudeixen la majoria
d’entitats esportives de la ciutat.
• Un compromís i pla d’inversions d’acord a les necessitats del club. Una concessió de la Fundació a l’Ajuntament
i d’aquest a l’OAR, per un nombre d’anys, 50 per exemple, d’entrada justificarien una possible inversió de
l’Ajuntament (les grades es van fer així), i estem parlant d’infraestructures (per exemple a Sant Hipòlit
el Bisbat a cedit a l’Ajuntament el terreny on hi ha el camp, el que ha permès a l’Ajuntament de Sant Hipòlit
afrontar o aconseguir els ajuts corresponents per fer la inversió).

També facilitaria o faria viable un possible aval de la Fundació (pensant en que ja hi ha una acord de permuta per a la municipalització) les instal·lacions podrien ser la garantia d’una hipotètica operació financera.

Hauríem d’estudiar i valorar quina és la formula mes adient i possible i crec que sempre a 3 bandes OAR, FUNDACIÓ, AJUNTAMENT. Les tres Institucions haurien de tenir interès, i més avui, en una tasca social que es fa a través de l’esport per la ciutat de Vic, formant, integrant, entgretenint i fent salud a través de l’esport.

L’òptim seria que l’Ajuntament complís amb la seva promesa, projecte inclòs amb el programa electoral, de construcció del nou camp, però en les actuals circumstàncies socioeconòmiques segur que hi ha altres prioritats i aconseguir de cop 600M€, és difícil i probablement poc ètic. És més viable, justificable i assumible una aportació/amortització periodificada en diferents exercicis que una inversió de cop, a més estem parlant d’immobilitzat, infraestructures.
Per tant una opció podria ser oferir a l’Ajuntament una associació al 50%, que penso hauria de ser un goig per al mateix i confiar en la gestió de l’OAR, que insisteixo, la història l’avala.

No s’entendria, o no sabria veure quina es la part positiva de la municipalització sense el compromís de l’Ajuntament respecte als 4 punts esmentats amb anterioritat, i per altres dubtes que en qualsevol cas donen per fer una altra reflexió.

Hi ha la possibilitat de que el Consistori faci convenis d’ajuts plurianuals només cal que els grups polítics es posin d’acord i s’aprovi en una sessió plenària i no sempre caldria ser “municipal” (a tall d’exemple un club privat amb instal·lacions privades, no fa gaires anys, va rebre anualment una subvenció important durant uns quants exercicis).
Per tant cal també un treball d’informació sensibilització als diferents grups polítics, sobre la tasca i aportacions que l’OAR fa a la ciutat. S’ha d’aconseguir trencar la mentalitat i visió de que, de cara a ajuts, els club que gaudeixen de la cessió d’instal·lacions municipals tinguin un tracte diferenciat i de favor, com si fossin clubs o equips de la ciutat i els altres no.
En el futbol hi ha un cas de comparació molt clar. La entitat que gaudeix dels camps de futbol municipals han viscut etapes de dificultats i disbauxa organitzativa, i han rebut nombrosos ajuts institucionals i molts cops de ma per mantenir o no mantenir les instal·lacions d’acord a la concessió administrativa que gaudeixen, també van obtindre com a premi que l’Ajuntament els habilités la nova superfície de joc, però això son figues d’un altra paner.
Només ho comento a tall de reflexió perquè per la tasca i responsabilitats assumides i demostrades per l’OAR, ens ha de fer anar amb el cap ben alt a demanar els ajuts i suports per a un projecte del tot necessari, i si un dia surt una dificultat puntual poder demanar l’ajut que correspongui. Crec que a la nostra societat i ciutat li calen més clubs amb el tarannà de l’OAR o inclús com podia ser en el seu dia el REMEI, no cal ser elitistes per fer esport ni formació.

La tasca de l’OAR està consolidada i el full de ruta clar i estable, així ha estat al llarg dels més de 50 anys d’història i que per raons històriques d’origen fundacional ha gaudit de l’Estadi Torras i Bages, adequant-lo, millorant-lo i cuidant-lo, i que en el seu dia va estar cedit per l’il·lustre vigatà Sr. Joan Riera, per l’esport de la ciutat.

Per tant és de justícia que els club de Vic siguin reconeguts pel que representen, per la tasca que fan i per la seva aportació a la ciutat, més enllà del lloc on desenvolupen la seva activitat.

Sempre quedarà oberta la possibilitat de demanar ajuts privats, avui en dia hi ha empreses que tenen programes de suport a iniciatives o d’accions de responsabilitat i interès social. Son tasques laborioses i feixugues però sempre hi cap la possibilitat de trobar alguna que ajudés al club encara que només fos per aconseguir una financiació òptima.