Bé, aquesta afirmació o comentari que a priori per naturalesa hauria de ser irrellevant, imagino que potser és un fet normal que els nens canviin d’opinió, vulguin provar altres esports o activitats, de la mateixa manera i en un altre nivell que per exemple els hi agrada canviar de joc en la play o la tablet; la paciència, la constància i la cultura de l’esforç son actius a treballar.
Tanmateix la importància podria venir donada per ser un jugador important de l’equip (un jugador destacat), que ho és, però pel meu subjectiu punt de vista i la meva forma de pensar, ho és com a persona, com a futbolista en formació no em preocupa la qualitat individual de forma prioritaria, sinó la del conjunt de l’equip, sovint deia, quan feia d’entrenador, que m’estimava més una bona persona que un bon jugador de futbol.
Hom també pot pensar que des del punt de vista d’importància futbolística ho puc dir perquè sigui un gran jugador o tingui una funció especial, però jo no ho dic per això, tot i que reconeixo que una conducta habitual podria ser preocupar-se més quan plega el jugador núm. 1, 2 o 3….. però que ens sigui indiferent o alegrar-nos si fos el darrer de la fila (mentalitat purament competitiva resultadista).
Però aquest cas és, al meu entendre, especial, no veig clar que un nen acostumat a jugar pràcticament el 100% dels minuts, que en molts moments l’hem vist gaudir apassionadament dels gols i encerts de l’equip, que ha fet mans i mànigues per venir a jugar fins i tot els partits o tornejos amistosos tot i estar de vacances amb la família…, perdi la motivació, la il·lussió per jugar a fútbol.
Em sap greu però davant les simples explicacions que hem tingut, que si m’apureu no caldrien, no cal que ningú es justifiqui ja que cadascú es lliure d’actuar com cregui oportú, però em ve de gust reflexionar.
En un club on els valors son o es pretén que siguin molt importants, em grinyola alguna cosa.
En aquest moment puc tenir la sensació de que senzillament som uns usuaris d’un servei d’esports, un equip de futbol i pagant la quota hem complert, i si pleguem no passa res… cerquem un altre i sol·lucionat. Però on és el sentiment i/o la preocupació d’equip? sentiment de pertinença, la companyona, el sentiment de responsabilitat, la continuïtat en el treball i esforços de cada temporada.
No s’ha de forçar ningú a fer res que no li vingui de gust, que li representi un mal tràngol… però amb el perfil de nen que he explicat, trobo a faltar un argument raonable perque un nen pugui plegar com aquell que diu d’un dia per l’altre, que em consta que no és ben bé així, però que davant la situació i resolució, a algú li ha passat per alt que hi havia un problema o situació no òptima, que ha facilitat una decisió dolorosa per sobre de valors d’equip, de compromís, de responsabilitat, d’amistat… i tots podem tenir la nostra part de culpa, club, entrenadors, companys, pares, pares dels companys, uns per no detectar-ho, altres per no explicar-ho a temps (potser si es va explicar???), altres per prendre una decisió que no deu ser fàcil, però potser acaba sent pràctica i còmoda.
Bé, m’agradaria sincerament que no hagués passat i que poguéssim continuar gaudint de l’esport, per divertiment, per esforç col·lectiu, per solidaritat, per salut, però malauradament, un nen ha plegat de l’equip i a mi m’importa.