Permeteu-me que ho subjectivi d’aquesta manera per referir-me a les estructures del futbol base dels club professionals.

Arran de tot el merder que ha provocat la notícia de la sanció al Barça per infringir la normativa FIFA, i de les diferents opinions que ens ha transmès el propi club i tots els opinadors professionals i els que no ho son, vull apuntar la meva visió particular des de la modesta experiència que m’aporta una pila d’anys en un club de futbol base.

No és correcte tractar tots els conceptes de forma comú, futbol base, formació, valors, normativa. No es pot ficar tot al mateix sac.

Mes enllà de la possibilitat de que la norma no sigui correcta o tingui una altre intenció, el que està clar és que és norma i s’ha de respectar.

També està clar que qualsevol jugador incorporat al futbol base d’un club professional, es treballa per a un objectiu, la possibilitat de que sigui una joia en brut i polir-la fins aconseguir el seu millor valor.
Però està clar que aquest jugadors han de tenir unes qualitats i característiques molt especials, futbolisticament parlant I no deixen de ser inversions de futur.
Es important la transmissió de valors i la cura que pugui tenir l’estructura del futbol base dels clubs professionals, més faltaria, amb els recursos i avantatges de que disposen no s’entendria d’una altra forma.
Tots els clubs, fins i tot els mes modestos intenten mimar i cuidar en la mesura que poden els seus jugadors i inculcar uns valors.

Però hi ha una diferència, molt gran, i es que en el futbol base de qualsevol equip de qualsevol poble o ciutat, el jugadors son fills de pares que paguen unes quotes i els doten d’opinions i exigències diverses que moltes vegades tenen poc a veure amb qualsevol campanya de fair play, respecte o joc net, certament molt necessàries, però haurien de ser mes que un logo, més que un lema…
Es més fàcil inculcar una normativa, uns valors des de la Masia, un centre de control o des de un club on tots els nens hi voldrien jugar.

Ells nens dels equips club amateurs tornen a casa amb les seves families amb la gran diversitat d’opinió, cada persona te una forma de veure, valorar, incentivar o opinar sobre el partit acabat de jugar i a banda tot el que podem veure per TV no ens ajuda massa.

Si a tot això li sumem com a mínim la qüestionabilitat de la necessitat d’anar a buscar jugadors allà on sigui i a qualsevol edat, o dedicar-se a la veritable formació de jugadors propis, obriríem un gran debat, segurament estèril, ja que tothom va a la seva, .
A la fi ens pot sobtar i fer reflexionar perquè sempre es millor el que ve de fora, del que tenim a casa.
Tant se val que sapiguem quina es la selecció campiona del món actualment i te n’adones que tot el que envolta el futbol professional és negoci, mal negoci o interessos.

I per acabar no només s’ha de ser honrat a mes s’ha de semblar, i no dubto que algú intentarà aprofitar-se sempre dels errors d’un club com el Barça amb infinitat d’amics, enemics, interessos i interessats, esportiva, econòmica i políticament parlant, i els que volen que no guanyin i els que volen que perdin… Sempre hi haurà un voltor a punt per fotre’s les restes.