Segons la viquipedia: “ La usura és el cobrament excessiu d’interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor….”

El diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans diu :  1 f. Interès del diner deixat que ultrapassa el normal, especialment en jur., el que ultrapassa l’ establert per la llei. 2 f. Delicte comès per la persona que presta diner amb aquest interès.

Una alta definició seria: 1. Qualsevol guany excessiu que s’obté d’alguna cosa.

Fa uns dies em vaig enfadar amb la meva entitat bancària que dirigeix un amic meu per el cobrament, al meu entendre exagerat, injust  immoral i poc ètic d’una comissió (45,00€) de reclamació d’un descobert puntual, que es produïa el dia 3 de gener (divendres) i que va quedar cobert diguem de forma natural i sobrada el dia 7 de gener (dimarts, el dia 6 de gener es festiu)

Per qui no ho sàpiga, amb diferents imports i situacions un descobert pot provocar les següents despeses:

Una comissió de descobert, la entitat de la que jo parlo és d’un 4% en cada liquidació (en el seu cas mensual) però ull amb un mínim de 12,00€.

La comissió de reclamació de posicions deutores, 45,00€.

Una comissió per l’aplicació de rebuts en posició de descobert, 1,00€.

Els interessos de demora que es produeixen, que si no m’equivoco son com a màxim 2,5 vegades el tipus del diner.

Dit això em sembla lògic que una persona es pugui disgustar pel cobrament sobretot de la comissió de reclamació de descobert en les circumstàncies descrites i que et vingui al cap la paraula USURA, que jo diria reflexa el succeït, i que ens enfadem encara més si ens deixen clar que la PAGAREM, SI o SI.

Bé com ha canviat la banca, jo hi vaig treballar més de 20 anys, i el conte me l’han canviat, jo recordo i sobretot en els pobles petits més accentuadament, que el servei, assessorament i confiança que donàvem i el client feia en nosaltres era el tot, en aquest pobles quasi podíem dir que hi havia 4 personatges amb especial rellevància, l’alcalde, el capellà, el metge i el director del banc….

Ara no, el banquer i ho sé directament, tinc molts excompanys i amics en aquest sector, ha de viure per assolir o justificar diàriament la seva tasca i … són venedors de tot, de preferents, d’assegurances, de pisos, d’aspiradors…. Ara si et truca el del banc has de vigilar que et vol col·locar, es més fàcil que l’interessi amb ell, bé a la seva entitat, que a tu mateix. Quin estrés o no, va d’acord amb la persona.

Però permeteu-me tornar a la situació inicial, i amb això us diré perquè considero que el que m’ha succeït es una situació d’usura, o un presumpte robatori legal.

La decisió d’autoritzar un descobert és unilateral, del banc, i a qui li autoritza? Al que li cobrarà, no patiu al pobre que no li tenen confiança li retornaran els rebuts sense miraments, i potser és el millor….

Per altra banda, com a client podríem dir 100%, i a mi m’havia manifestat el meu amic que fins a 3000,00€ no patís, que és el que ell podia autoritzar i això em tranquil·litzava, es clar, abans no m’afaitaven aquesta comissió tant exagerada, i altres, eren més petites o inexistents i també l’aplicaven en un termini mes llarg, però tant se val aquests detalls, t’autoritzen un descobert de 3000,00€ però quan demanes que et facin una pòlissa de crèdit del mateix import et diuen que no te la poden fer…. alguna cosa no quadra.

Decisions unilaterals, modificació de condicions per “real decret” amb una simple publicació en un trist tauler d’ anuncis… no anem bé… i si, ja sé potser no hi ha res a fer, però el meu dret a emprenyar-me si que el tinc i d’ emprenyar-me amb qui vulgui… a la fi l’ únic que ens queda és com a mínim poder triar els nostres amics.

Ah! I no dubteu, legalment  però presumptament la banca ens roba.